anunci patrocinat

Segons un estudi de CaixaBank Research sobre el sector en el segon semestre del 2020, el sector immobiliari a Espanya afronta la crisi derivada de coronavirus “amb uns fonaments molt més sòlids” que la del 2008, per la qual cosa pot tenir més capacitat de sortejar-la, encara que l’entitat reconeix que aquesta activitat patirà.

L’estudi, recollit per Europa Press, constata una situació millor just abans de la pandèmia que el 2008: l’economia de les llars i de les empreses del sector estava més sanejada abans de la Covid-19; la construcció de nous habitatges no era excessiva respecte a l’evolució demogràfica; i els bancs tenen ara molta més solvència i liquiditat, a més d’estar menys exposats a promotors i constructors.

No obstant això, es preveu que aquest any les compravendes baixin un 30% -40% (a l’abril ja hi va haver un -39,2% interanual); que els permisos per edificar retrocedeixin un 20% -40%; i que el preu de l’habitatge pateixi un descens acumulat (2020 i 2021) de el 6% -9% respecte a abans de la crisi (sobretot en zones turístiques i amb habitatges usats).

Bona part de la davallada de la compravenda es deurà a la caiguda de la demanda d’estrangers (ja va passar en el primer trimestre); però pot ser que la demanda de segona residència per part d’espanyols aguanti millor, com ja va passar el 2008: és una pràctica arrelada a Espanya i, a més, la crisi afecta una mica menys al seu potencial comprador, que és el més gran de 40 anys amb ingressos mitjans-alts.

Comprar o llogar

El mercat de lloguer es pot beneficiar que hi hagi menys compravenda, ja que la incertesa i la incapacitat d’estalvi dels aspirants a comprar els poden portar a seguir sent inquilins.

L’estudi aprofundeix en aquest punt, analitzant el potencial d’inquilins espanyols que podrien permetre comprar: el 49% d’ells té ingressos suficients per adquirir un habitatge, però només el 13% té a més els estalvis necessaris per emprendre la compra (cal un estalvi de al menys el 20% de la valor de l’habitatge, perquè l’import de la hipoteca sol concedir-se pel 80% d’aquest valor).

CaixaBank Research ha utilitzat l’índex Hari (Housing affordability for Renters Index), que mesura precisament la proporció de llogaters amb ingressos suficients per comprar (el 49% esmentat), i l’índex Hari-estalvi (13%).

Per tant, el 36% dels inquilins si arriben ingressos per comprar però els falten estalvis per fer-ho; i aquest percentatge s’eleva a un 41% entre els joves (18-35 anys), amb més incapacitat encara de guardar.

Menys de el 10% dels inquilins podria comprar un habitatge

El problema per comprar és pitjor en ciutats grans, per la poca capacitat d’estalvi (en part, perquè allà hi ha lloguers alts): així, menys del 10% de llogaters podrien comprar, amb els ingressos i estalvis que tenen, en ciutats com Saragossa , Bilbao, Barcelona i Palma.

L’estudi planteja estudiar avals als préstecs per al primer habitatge (similar al ‘Help to Buy’ britànic) per reduir la quantitat inicial que ha d’aportar el comprador (tot i que admet que l’atur pot mitigar aquest estímul); i afegeix que promoure l’oferta de lloguer assequible potenciaria la capacitat d’estalvi i, per tant, la capacitat de comprar més endavant.

Pandèmia i noves possibilitats

L’estudi també constata que el confinament i el teletreball poden canviar les preferències residencials: sobre la ubicació (es pot viure més lluny de la feina si cal anar-hi menys) i sobre la mida i distribució (es voldran habitatges més amplis i amb diferents usos de l’espai).

Això també pot influir en la planificació urbanística, de transports i serveis públics, i pot augmentar l’interès del ciutadà per la sostenibilitat de casa i la consegüent rehabilitació.

La pandèmia també pot modernitzar  el sector: les immobiliàries més digitalitzades estan traient partit, perquè la pandèmia ha potenciat visites virtuals; i la paràlisi de les obres a causa de les distàncies de seguretat ha evidenciat que el sector està “endarrerit” en tecnologies digitals i robotització (per exemple, molts treballs especialitzats es podrien fer en un altre lloc i automatitzadament).