anunci patrocinat

La Sala Civil del Tribunal Suprem s’ha pronunciat sobre el recent decisió de Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de 16 de juliol sobre l’abusivitat de les despeses hipotecaris a l’entendre que impliquen un perjudici al consumidor i, per tant, la clàusula ha de ser anul·lada.

El sector financer actual creu que la sentència europea qüestiona el repartiment de les despeses establerts per l’alt tribunal a Espanya.

En aquesta sentència, el Suprem insisteix que “la Sala Primera ratifica la seva doctrina sobre la nul·litat, per abusives, de les clàusules que s’imputen al prestatari les despeses i tributs dels préstecs hipotecaris, quant impliquen, en perjudici del consumidor, un desequilibri important entre els drets i obligacions de les parts en el contracte. Respecte de les conseqüències de la nul·litat, les sentències de Ple de 23 de gener de 2019 han estat confirmades per la recent sentència del TJUE de 16 de juliol de 2020 “. Segons sentència “un cop declarada nul·la i deixada sense efecte per abusiva la clàusula que atribuïa totes les despeses al prestatari consumidor, el tribunal ha d’entrar a analitzar a qui, d’acord amb les regles legals i reglamentàries, corresponia satisfer cada una de les despeses qüestionats , que, en aquest cas, es referien a l’Impost d’Actes Jurídics Documentats, a les despeses notarials ia les despeses registrals “.

Tant en sentència de 2019 com el 2020 el Suprem s’inclina per un repartiment de les despeses de la constitució dels préstecs hipotecaris entre client i banc. Aclareix que el consumidor ha de pagar l’Impost d’Actes Jurídics Documentats (AJD), així com el 50% dels aranzels notarials, mentre que l’entitat financera ha d’assumir l’altra meitat de la despesa de notari i el 100% de el cost del registre de la hipoteca. La sentència, però, no analitza la taxació de l’habitatge ni la despesa de la gestoria.

“La Sala resol el recurs aplicant les normes de dret nacional vigents a la data de constitució del préstec, segons les quals el principal subjecte passiu obligat a el pagament de l’Impost d’Actes Jurídics Documentats era el prestatari. Per la seva banda, les despeses notarials generats per l’atorgament de l’escriptura corresponen per parts iguals al prestador i a el prestatari, ja que tots dos tenen la condició de “interessats” que sustenta, en el Reglament Notarial, el pagament d’aquestes despeses: el consumidor per l’obtenció del préstec i el banc per la garantia hipotecària. Finalment, les despeses del registre de la propietat corresponen al banc, per ser l’entitat a favor de la qual s’inscriu la garantia hipotecària, d’acord amb el que estableix l’aranzel dels registradors de la propietat “, aclareix el Suprem, que insisteix que “el TJUE ha ratificat plenament l’acordat en el seu dia per la Sala del Civil del Tribunal Suprem respecte d’aquestes despeses”.

El Suprem dóna la raó al banc i matisa que la sentència del TJUE de 16 de juliol de 2020 “fixa la doctrina sobre la qüestió, coincident amb la jurisprudència d’aquesta Sala”, a l’establir que “el fet que s’hagi d’entendre que una clàusula contractual declarada abusiva mai ha existit justifica l’aplicació de les disposicions de Dret nacional que puguin regular el repartiment de les despeses de constitució i cancel·lació d’hipoteca en defecte d’acord entre les parts “.

Així, torna a insistir que:

El AJD ha d’assumir el consumidor, a l’ésser el subjecte passiu de l’impost.

El registre l’assumeix el banc, ja que si el préstec no es registra no hi ha la garantia hipotecària.

El notari s’ha de repartir a parts iguals al beneficiar a ambdues parts. A més, la despesa de cancel·lació de la hipoteca recau en el prestatari, a l’ésser l’interessat en l’alliberament del gravamen, mentre que les còpies de l’escriptura només les pagarà el consumidor si les demana.

La postura de l’Alt Tribunal no coincideix amb altres sentències recents com la de la setmana passada de l’Audiència Provincial de Las Palmas, que va dictaminar que el banc havia d’assumir totes les despeses de constitució del préstec a el 100%, llevat del AJD; és a dir, la notaria, el registre i la taxació. En canvi, en una altra Jutjat de Primera Instància nº18 BIS de Màlaga va establir el repartiment de notaria al 50%.

info de Inmonews