anunci patrocinat

Set dels 73 barris que conformen Barcelona arriben a un òptim equilibri entre empremta residencial i d’oficines, segons un estudi realitzat per CBRE. D’aquesta manera, aquestes zones lideren el procés de transformació cap a una ciutat més sostenible, harmònica i que prioritza el benestar dels seus habitants.

D’acord amb l’anàlisi, aquests barris són Sant Gervasi – Galvany, Les Corts, Poblenou, La Marina de Port, Pedralbes, l’Antiga Esquerra de l’Eixample i Tres Torres. Els sectors financer, tecnològic, serveis al consumidor i oci i energia predominen en aquestes àrees.

“Durant les últimes dècades, moltes de les oficines que s’han construït en grans ciutats han estat a les afores, el que ha generat importants deficiències vitals per als habitants. A la ciutat de el futur la relació s’inverteix i són els centres de treball dels que se situen on viuen les persones. Els edificis d’oficines s’integren de manera sistemàtica en els barris, permetent que la població acudeixi als centres de treball caminant “, explica Xavi Güell, director de l’oficina de CBRE a Barcelona i la persona que ha dirigit l’estudi.

Per contra, els barris amb majors desequilibris són Sants – Badal, Vallvidrera, el Guinardó i Horta. En ells, tot just hi ha espai d’oficines en relació amb la població activa que resideix a la zona, “el que suposa que els habitants han de sortir massivament diàriament per desplaçar-se als centres de treball”, explica Güell.

“En aquest sentit, hi haurà empreses que es desplegaran sota una estructura fractal, és a dir, es fragmentaran en diverses seus o unitats operatives més petites i ben interconnectades amb un objectiu doble molt clar: apropar-se el màxim possible a on viuen els seus empleats per incrementar exponencialment seva qualitat de vida i aconseguir així atreure i fidelitzar talent i, d’altra banda, eliminar o reduir notablement l’impacte de la petjada de carboni corporativa de l’empresa amb aquesta reducció del commuting “, afegeix Güell.

A la pràctica, aquest model suposa un canvi total de paradigma en la manera en què les corporacions situen i dimensionen els seus espais de treball, introduint un criteri de sostenibilitat en la recerca de la millor localització. A partir d’ara, en els processos de recerca, s’incorporaran criteris com el lloc de residència dels empleats, la densitat de la seva força laboral per barris i municipis o el cost i la durada dels desplaçaments.

El repte de les ciutats consolidades

CBRE destaca tres vies per fer front al repte que suposa la reordenació de l’equilibri en l’empremta residencial i d’oficines quan no hi ha espai suficient per a construir nous edificis. En primer lloc, es pot actuar en els eixos actualment en transformació, les grans bosses de sòl que queden a Barcelona. En algun d’aquests eixos s’ha dissenyat un planejament on preval eminentment encara l’ús d’oficines, però s’hauria de tractar de reequilibrarlos abans que es facin efectius aquests desenvolupaments.

Una altra alternativa és la transformació de l’ús dels edificis ja existents quan aquests quedin desocupats per així aconseguir el reequilibri d’usos al barri i aconseguir l’harmonització de les ciutats. I, finalment, la consultora considera important detectar els edificis existents que estan en desús o infrautilitzats (habitualment solen estar al centre de la ciutat) i que són tant de titularitat privada com pública per rehabilitar-los i donar-los l’ús que realment requereix el barri .

En qualsevol cas, fa referència a la col·laboració entre el sector públic i privat per avançar en el desenvolupament de les ciutats de el futur. “El sector públic es converteix en un gran aliat per construir la ciutat de el futur. La seva col·laboració serà imprescindible a l’hora d’ajudar en els canvis d’ús en els barris que no disposen de molta dotació d’oficines, agilitzant llicències per a rehabilitacions dedicades a integrar aquest concepte i, fins i tot, destinar equipaments en desús a les empreses per aconseguir així més capil·laritat i oferta “, subratlla Güell.